Som tots iguals?

Sembla que el concepte Atenció a la Diversitat està de moda, però com tots sabem és molt antic. M’agradaria mencionar que als darrers anys l’escola ha anat quedant com únic element formal de socialització. Podem pensar que les famílies i l’entorn social deuen fer-se corresponsables de l’educació, o que l’escola no pot resoldre tota sola els problemes existents a la societat. Però el que és cert, és que l’escola deu i pot canviar la manera d’entendre la societat, de fet els docents estem obligats èticament a atendre la diversitat tingam o no suport Administratiu, social, etc, no valen excuses. De fet no deguem conformar-nos únicament amb reduir el plantejament d’atenció a la diversitat al terreny de l’educació; en realitat, el reconeixement de la diversitat i la valoració positiva de la diferència configuren una nova manera d’entendre les relacions socials i culturals. De fet segons defèn Rodríguez (2001) “Parlar avui d’atenció a la diversitat és parlar de la qualitat en l’educació, es parlar de la igualtat i de justícia social i és en definitiva parlar de nosaltres mateix i del nostre treball com a docents”, perquè també hem d’entendre que la diversitat no sols la presenten els alumnes, sinó també el professorat i els centres, i per aquest motiu el fracàs escolar d’un alumne no sols depèn d’ell.